Pretty, guapa, bonica, belle… Sigui amb l’idioma que sigui, a tots ens agrada que ens llencin paraules boniques i més si es tracta de la nostra parella. Però, què passa sí aquesta floreta no ens sembla prou sincera? I si un dia la mitja taronja amb qui comparteixes la teva vida se li acut dir que tens una “cara normal”?
Aquest és el punt de partida de l’argument de Pretty, on dues parelles ens mostren les seves febleses i conflictes en un argument no especialment original, però en què hi veurem diàlegs més reals del què a priori podríem pensar i en què l’encreuament de relacions personals acabarà tenint força gràcia.

[JUST FOR GIRLS] I de fons, l’eterna contradicció d’aquelles qui ens deixem conquistar pel sexe masculí: un bon tio honest, amb principis, que no és l’ànima de la festa però és sensible i procura fer-nos felices… o aquell xulo, mentider, prepotent que es pensa que les dones són objectes col·leccionables però que té el morbo de ser un rebel que ens farà vibrar (i de ben segur, ens trencarà el cor).

Ah, i no us espanteu si veieu algun melodrama que us sona… 😉

Per què hi vaig anar?
Neil LaBute és l’autor de La forma de les coses, una de les obres de teatre que tinc més gravades a la memòria. Si a això li sumem el segell de Sixto Paz Produccions, l’espectacle havia de valer la pena.

A qui la recomano?
Als que tingueu ganes de passar una bona estona sense pretencions, riure amb quatre actors que porten els seus personatges al límit i gaudir d’un argument simple.

S’ha d’estar disposat a…
Veure una obra desenfadada, moderna i histriònica, amb diàlegs i situacions clarament joves i actuals (Alerta! No apte per anar-hi amb els avis o àvies!).

L’estat d’ànim ideal per gaudir-la…
Dies en què tens el riure fluix, que tens ganes d’estripar-ho tot o que vols anar amb els amics a criticar el sexe contrari fins que se t’acabin les forces.

No hi vagis si busques…
Una disquisió profunda sobre la bellesa o qualsevol altre tema poc terrenal. Tampoc si estàs en un moment personal en què ets incapaç de riure’t de tu mateix o tens el sentit de l’humor atrofiat.

Llàstima que…
Els preus del Grup Focus són tan absurdament abusius, que fan que sempre tot et sembli poc bo pel què has pagat. Aquest espectacle no n’és una excepció: si només aneu al teatre dos cops l’any i 24€ us semblen molts, aquesta no és la vostra millor tria.